TRAPOLOGIA. Cròniques gonzobizarres de la nova música urbana

Un llibre revolucionari i inclassificable. L'actitud és aixó. Perplexos, una tarda d'estiu Max Besora i Borja Bagunyá comencen a sentir comentaris elogiosos sobre el génere del trap. S'adonen que en saben ben poca cosa, al marge de reconéixer que és la primera expressió musical que se'ls escapa generacionalment de les mans. La ignoráncia sobre qualsevol cosa preocupa i esperona els intel·lectuals, de manera que, coordinats peró cadascú a la seva manera, inicien respectives investigacions sobre la matéria. Max Besora emprén una quixotesca cerca de la veritat per sales de concerts, els baixos fons de la ciutat i els polígons de la periféria,  on pensa trobar l'esséncia del trap. Per contra, Borja Bagunyá creu que la veritat la trobará ajagut al sofá, rumiant molt intensament sobre si el trap és contracultural o bé  és l'expressió máxima de la cultura de masses. El resultat de les seves disquisicions és una raresa en la nostra literatura. Un llibre de ficció i de no-ficció, d'investigació gonzo i de meditacions ferotges i incisives própies de David Foster Wallace.