Padrines. Cr.niques de maternitat i criança d'una generació silenciada

La meva àvia es deia Teresina i la meva iaia, Matilde. Elles són dues de les dones que més admiro. La Teresina va parir dues
 vegades i va tirar endavant una família de manera silenciosa i a l'estil formiga. La Matilde va tenir sis parts, i va tirar endavant cinc fills, amb fortalesa i humor contagiosos, a l'estil toro. Les seves dues hist.ries contenen la de la meva mare, la meva, la
 de la meva filla i les de totes les dones del món. Perquè com
 unes nines russes ens hem anat parint les unes a les altres.
 Aquest llibre m'ha colpit. M'ha fet mirar endins i m'ha fet
 mirar enfora. M'ha connectat amb les meves arrels i m'ha fet
 pensar en la meva filla. I ara, després de llegir-lo, de gaudir i de plorar, travessada per totes aquestes pàgines, penso que
 n'hem de parlar, de tot aix.. Que ens les hem de dibuixar,
 aquestes hist.ries. Passar el testimoni. Hem de parlar-los de
 les padrines, a les nostres filles. Perquè totes portem a dins
 l'herència de la sang, dels albats, de les ombres i de les llums que han envoltat sempre la maternitat.
 Clàudia Cedó Castillo, dramaturga.