La noia que es va capbussar endins el cor del món

Catalogada de «realisme commovedor», en aquesta novel·la percebrem el món i el mar a través dels ulls dÆuna nena autista, un món on prima la  literalitat, on les coses són el que són, i no són el que no són. Un text que convida a la reflexió sobre la societat, les relacions humanes i les ambicions, per. principalment, sobre nosaltres mateixos.  Un llibre que hauria de ser llegit i rellegit perquè ens acosta a la nostra essència, als nostres orígens, i és que, com diu la Karen, primer penso i després existeixo.
 Com entendries la vida si el teu cervell no et permetés entendre els eufemismes, les metàfores, si les teves connexions neurol.giques no et  permetessin mentir ni tenir fantasies? Per., i si al ma- teix temps tinguessis una mem.ria privilegiada i la teva capacitat dÆorganització  espacial estigués dins de la categoria de geni?
 En definitiva, com entendries la vida vivint en un pragmatisme absolut  per. amb un alt grau de simplicitat i lucidesa? «I ajaguda tota Jo al  fons de la sorra de lÆoceà, em dedico a existir. A ser. I a la màxima  felicitat possible: a mirar.»