La dona de paper

La historia d'una dona que viu per la bona literatura en el convuls Beirut dels darrers anys. Després de l'éxit de L'home que explicava históries, Rabih Alameddine torna a triomfar amb aquesta magnífica novel·la que, des de les primeres págines, ens trasllada a un pis vell  de Beirut. Allá hi trobem Aallija, una dona d'uns seixanta anys, amb els cabells tenyits de blau i una história per explicar. La senyora parla de la seva vida, peró quina vida anys i anys dedicats a llegir els millors llibres i a traduir-los mentre als carrers de Beirut queien bombes i retrunyien els ecos d'una guerra que va convertir molts joves pacífics en espies i sicaris, cosa que va obligar a una dona sola a dormir amb un rifle al costat del llit, per defensar-se dels atacs imprevistos. Som el que llegim, va dir un savi, i Aalija és  aixó: un ésser adorable, fet de paper i, tanmateix, viu, amb un sentit de l'humor molt peculiar, que es protegeix de tot i de tots a l'ombra d'una jaqueta vella de llana i de la bona literatura, tot buscant en els llibres l'amor que la seva família no li va saber donar. Entrar a casa d'Aalija, estar-hi amb ella i les seves veïnes, compartir la seva por i el seu valor, és una experiéncia intensa que ens acosta a les dones que ara mateix viuen les revoltes de la primavera árab i mostra, una vegada més, el talent de Rabih Alameddine, un autor que ens retorna el plaer de llegir.