La catedral buida

Una relació erótica dins la quotidianitat obre els ulls del protagonista a la cursa de rates en la qual ens veiem submergits; la manera ordinária de viure no li ofereix altra cosa que la vulgaritat dins la repetició, i per escapar-ne li cal explorar l'atzar, admetre la lógica del somni i projectar-la a la própia vida, volent integraren  una única experiéncia viscuda l'intel·lecte, l'acció, l'art, el sexe,  l'emoció... I, així, en un repte a la imaginació del lector i de l'autor, el protagonista es llanÇa a la recerca de l'impossible no pas  a través de la fantasia, sinó a través de la própia vida. Aquesta és l'odissea que Emili Olcina ens conta en una novel·la plena de ressons mágics, d'espais mítics que, contradictóriament, són els nostres. Odissea alhora estranya i lógica, extremada, més peculiar encara ja que les aventures que conta no són própies de llocs exótics o de temps passats, sinó possibles en uns carrers pels quals passem diáriament. Endinsant-nos en uns inferns que ens envolten, portant-nos  vers uns indrets que no per menys recognoscibles perden els seus colors de malson, l'autor de L'art, i el cos de Madonna ens fa participar. d'un sorprenent viatge al cor d'unes tenebres que potser no sospitem que estiguin tan a prop de nosaltres.