L'ART DE FER-NE UN GRA MASSA. Una història cultural de la saforologia, a partir de l?obra d?Oriol Vilanova

Quin gra és el gra massa Vosté és exagerada o exageradíssim De debó existeix una justa mesura de les coses o tot són graus i matisos d'aquella tesitura que a Ponent en diuen «fer safor» Si els média, l'estética i la societat han fet casa al gra massa, si comptem de tres  en tres, com els rajolers, per qué no en fem, de tot plegat, un camp de coneixement, una ciéncia pujolsiana, que ens permeti contemplar les  grandáries de Lo Món amb ulleres desmesurades i amb vidres d'augment,  fot-li més dióptries, no te n'estiguis, i fes el vidre psicodélic I si en diem, d'aquesta paraciéncia o visió, saforologia De L'art de fer-ne un gra massa n'hauríem de dir que és un assaig, peró el terme li va petit, li caldrá una talla més: és sátira il·lustrada. De la teoria cultural, l'humor; de l'ensenyament sobre expos i obres, la delectació cómica; de l'eironeia, la jovialitat i, dels debats erudits, diálegs teatrals on cada concepte és un gag. Plantejat en part com una monografia sobre l'artista Oriol Vilanova, que l'any 2008  ja havia realitzat projectes sobre Donald Trump, i a partir de la seva célebre exposició Diumenge, el llibre reinventa el génere de les Vides dels Grans Artistes i proposa una galeria de personatges arravatats per l'excés: el triomfador, el comerciant, el col·leccionista, el museu i, last but not least, el creador que ha assolit, amb les seves transgressores safors, l'exageració summa: la Immortalitat.