El Garrell

Li diuen el Garrell perqué coixeja, i a la seva mare li diuen la Bruixa perqué viu sola i cull herbes. Els boscos són el seu domini, els pobles només serveixen per anar-hi a pidolar, i la vida és feliÇ malgrat les guerres de religió que assolen el país som al final del segle XVI, al Perigord Negre, terra insubmisa al poder del rei de FranÇa. Un dia la mare és tancada al calabós de Sarlat, la vila emmurallada. El Garrell, armat amb una fona i un flabiol, enfila el camí ral cap al nord, fins a París, a guanyar els diners del rescat. I  és tot un segle fascinant que descobrim amb ell: el dels músics ambulants que s adapten al que sigui, avui a la vida de cort i demá al  bandolerisme, aquí als hugonots i allá als papistes; un segle ple de fam i de violéncia, peró també de llibertat, en qué res no atura el valent que decideix anar fins al final de l aventura.