NO ENS EN VAN DIR GAIREBÉ RES

La idea de l?obra que us presentem va néixer de l?examen dels documents i les fotografies familiars que l?autor i son germà desen en una caixa des de fa temps i als continguts de la qual, fins ara, no hi havien prestat gaire atenció. Capbussats en l?estudi dels papers i de les imatges retrobades, hi han descobert els rostres d?avantpassats, així com moltes circumstàncies de les seves vides que desconeixien perquè els pares mai els les van hi foren explicar.
A la vista d?aquesta documentació, l?autor i son germà constataren que no ens en van dir gairebé res i, immediatament, es plantejaren una altra qüestió: però, nosaltres què hem explicat de les nostres vides i d?allò que sabem dels pares i avis, als descendents?
Per això, l?autor ha escrit la present crònica amb la voluntat d?explicar als fills i nets tot allò que ell i son germà han pogut saber dels avantpassats- l?avi matern, assassinat al camp d?extermini de Mauthausen, el misteriós avi patern, la mare de caràcter heterodox, el pare republicà i catalanista, l?àvia materna valenciana...?, així com d?altres familiars, inclosos els de la banda de la muller. I ha complementat aquests relats amb les experiències pròpies referides als centres d?ensenyament dels quals fou alumne durant el franquisme ?l?Escola del Mar, l?institut Balmes i la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona?, els amics que hi va fer, i també retrata circumstàncies vitals i persones amb les quals, mal que fos a tall de saludats, va tractar.