La segona espasa

Al cap de tres dies del seu retorn a la regió del sud-oest de París, després de passar anys viatjant, el protagonista ja sent la necessitat  de tornar a marxar. Vol acomplir un objectiu indefugible: venjar-se d'una periodista que havia acusat la seva mare d'haver aplaudit l'annexió del seu país a Alemanya. L'autora d'aquestes falses afirmacions viu als turons del voltant de París, a un dia de distància. «"Així doncs, aquesta és la cara d'un venjador!", vaig dir-me el matí en qüestió quan, abans de posar-me en camí, em vaig mirar al mirall.» Tanmateix: «Jo no m'havia fixat cap mena de pla. Havia de succeir. D'altra banda: n'hi havia un, un pla. Per. aquest pla no era meu.» I així, la venjança desemboca en una festa, una decisió deliberada del narrador Peter Handke: a la hist.ria escrita, només hi té accés all. que existeix a la hist.ria real. I a la inversa: la hist.ria que s'esdevé només adquireix realitat si és digna  de ser narrada.Peter Handke és un clàssic contemporani de la literatura en llengua alemanya. A més del Premi Nobel de Literatura 2019, va rebre el Georg Büchner, el premi més prestigiós de les lletres alemanyes. La major part de la seva obra ha estat publicada al  llarg dels anys per Alianza Editorial, i ara també en català.