La catàstrofe de ser un nen

De la Granadella a Barcelona, del carrer Hospital al passeig de Sant Joan, de l'escola de les monges als escolapis de la ronda Sant Pau, del Liceu a la fábrica de caramels, de les sortides als cinemes Florida als estius a Gironella... Els records de Josep M. Benet i Jornet ens traslladen als anys de la postguerra, una época grisa marcada per les caréncies en qué la millor  joguina era una imaginació desperta. Aquestes són les memóries d'un infant enginyós que amb els anys es convertiria en un gran mestre titellaire, el dramaturg més popular del nostre país. «Als aparadors de les botigues de joguines n'hi havia molt sovint, de teatrets. Una botiga del carrer Riera Alta, gairebé tocant a la ronda,  en mostrava un a l'aparador. Jo anava amb el papa i em vaig embadalir mirant pel vidre de l'aparador un teatret. Al papa li va fer grácia el  meu enlluernament. I s'acostava el meu sant i per la cara del papa vaig intuir que potser sí, que vés a saber...»