En el feu de l'ermitatge / Nihil obstat

En el Feu de l'Ermitatge (premi Miquel de Palol 1993), inédit fins avui, és un moment crucial en la trajectória poética de Miquel BauÇá: ve just després d'El crepuscle encén estels (1992) i abans d'El Canvi (1998). Ho diu Entic Casasses a l'epíleg amb qué es tanca aquesta edició: «En el Feu de l'Ermitatge, que és l'obra immediatament anterior al Canvi, s'hi tracta del que n'he dit poesia poesia. Per mi és el punt més alt del BauÇá poeta, i aixó ja és dir molt». I encara: «Si el Feu, per les dimensions de l'obra, per la grandária inabastable, fantástica, de la contrada que presenta, per la unitat de  lloc i en bona part també de personatges, comenÇant per aquesta mena de cor de tragédia que són els habitants del Feu (els feuencs i les feuenques), es pot dir que és una obra épica, s'hi ha d'afegir que és una épica presentada en forma de poemes lírics: 329 píndoles líriques d'alta tensió i cadascuna amb una entitat própia suficient per presentar-se com el que són: 329 poemes, 329 senyors poemes». Una obra  com se n'han escrit molt poques. Una revelació enlluernadora. En el desé aniversari de la mort de Miquel BauÇá, la poesia está d'enhorabona.