Sense mans

«Sense mans. Metáfores i papers sobre la traducció» posa de manifest el paper cabdal de l activitat traductora al llarg de la história i en  comenta amb ironia algunes de les raons i peculiaritats més curioses.  Des dels paral·lelismes angoixants que vinculen els intérprets d Hernan Cortés amb els de l exércit nord-americá a l Iraq, fins a la proliferació de modernes versions shakesperianes que xuclen la sang de  l original. En un recorregut captivador i ple de reminiscéncies personals, la mirada de Francesc Parcerisas enfoca, sota les giragonses de gairebé tots els fets de la cultura, moments mig amagats  en qué la traducció se situa al centre de la vida, com ara la metáfora de l illa japonesa de Dejima, la visió barroca amb qué Alexander Pope presenta la seva traducció de l Odissea als ulls dels lectors anglesos del segle XVIII o la contemplació d «El gran masturbador» daliniá. El jurat del IV Premi Internacional d Assaig Josep Palau i Fabre, format per Wolf Lepenies, Jordi Llovet, Tomás Nofre, Tzvetan Todorov i Enrique Vila-Matas, va valorar especialment «Sense mans» «pel seu carácter a mig camí de l assaig memorialístic i l especialitzat, fet des de l experiéncia professional de l autor com a traductor i professor i de la seva vivéncia com a home de cultura». IV PREMI INTERNACIONAL D ASSAIG JOSEP PALAU I FABRE