ESSÈNCIES ROMANES. Aigua, vi i perfum en el món antic

Qui llegeixi el llibre podr conèixer una Roma diferent de la que habitualment surt en els llibres, una Roma, com a mínim, tant o més real que la dels exèrcits triomfants i les lleis dures a què cal sotmetreÆs, una Roma, en tot cas i sens dubte, més humana. SÆhi mostra una Roma que percep la bellesa dÆun riu al capvespre i és capaç  de transformar-lo en un déu; la que, en la delicadesa i la força de lÆaigua, pot crear un univers simbòlic regenerador, vivificant, catrtic; la que demana silenci ritual abans dÆuna pregria
 i fa una libació de vi als déus i als morts, la que agraeix el fruit del raïm, el celebra, i lÆenlaira; la que contempla com rebrota el verd en el cep eixut i sec, i confia en la sang roja que corre per la natura; la que aprecia el sabor dÆun vi exquisit lliscant pel paladar en el decurs dÆuna bona conversa, i sÆhi deixa amarar, per  oblidar les penes, per deslligar les llengües, per saber les veritats; la que es perfuma per mitigar ferums o per fer notar la seva  presència; la que troba misteris profunds en les coses senzilles i es planteja el perquè de la vida Essència de lÆaigua, essència del vi, quinta essència última de les moltes aromes que fan que un perfum agradi i sedueixi.