Diablo Novohispano. Discursos contra la superstición y la idolatría en el Nuevo Mundo

El diable va arribar a Amèrica protegit per l'imaginari col·lectiu i el mite tradicional, per. els autors del discurs contra la màgia i els  propis colonitzadors van afirmar que sempre havia estat allí, exercint com a senyor dels naturals, proclamant-se déu entre les supersticions i les idolatries. Així que va ser necessari gestionar en  la continuïtat dels discursos que alertaven, alliçonaven i protegien contra un enemic capaç de disfressar-se i adoptar formes rituals aut.ctones; va començar llavors una nova etapa en la redacció de textos assimilats a la tradició del discurs demonol.gic. L'atenció es va centrar en la idolatria; l'enfocament va adaptar el seu prejudici diferenciador, i el format va recórrer al tractat, a l'informe, i la literatura. En el present llibre s'analitzen algunes mostres representatives d'aquest procés cultural esdevingut en l'època novohispana, per. detectable encara sota les bases de la nostra idiosincràsia, a la llum de la teoria que Occident havia llegat per a comprendre la presència del mal i els seus representants en el món.El diable va arribar a Amèrica protegit per l'imaginari col·lectiu i el mite tradicional, per. els autors del discurs contra la màgia van afirmar que sempre havia estat allí. En el present llibre s'analitzen algunes mostres representatives d'aquest procés cultural esdevingut en  l'època novohispana a la llum de la teoria que Occident havia llegat per a comprendre la presència del mal i els seus representants en el món