Del procés a la revolta. Crònica en primera persona dels dies que els carrers van dir prou

14 d'octubre de 2019. El dia on tot tornava a començar.
 Un nou punt de partida. Només una premissa: no es pot
 restar ni indiferent ni impassible davant la injustícia. I així, per primera vegada en molt temps, tornava a aparèixer
 un motiu per caminar units, sense preguntar al del costat
 a quin partit votava, si creia en la via unilateral o en la
 dialogada, si era de Puigdemont o de Junqueras. Amb la
 indignació, la ràbia i la impotència com a motor, el Tsunami
 Democràtic feia la seva presentació oficial. Segurament, el
 que més a prop ha estat l'independentisme d'una jugada
 mestra. S'hi cridava llibertat, proclames antifeixistes i s'hi
 cantava el Bella Ciao. I la policia carregava, i disparava
 bales de goma. I la gent no se n'anava. No s'esvaïa la por,
 hi era, per. sorprenentment domesticada. No tenia força
 suficient per imposar-se a la indignació.