Custodiar la terra

Vaig comenÇar a llegir aquest llibre amb el cap... i el vaig acabar amb el cor, perqué és amb el cor que ha estat escrit i és així com ens  acaba arribant. Afrontar la realitat planetária a la que ens enfrontem sense dramatismes apocalíptics, peró amb análisis profundes que van des de les exposicions técniques imprescindibles -peró exposades de manera completament comprensible per a qualsevol persona,  sigui entesa en la matéria o no- fins a qüestionar les actituds personals des d'una ética global no és una tasca fácil. El qué i el per qué d'haver arribat fins al límit en el que ens trobem queda exposat amb claredat. Peró els autors ens deixen davant la nostra própia consciéncia perqué actuem segons un «com» que ens permeti aconseguir un món millor per a tothom: el planeta i tots els éssers que hi habitem. Al revés de com acostumen a passar aquestes coses, l'Eduard Furró ha escrit el llibre sota la tutela de la seva filla Maria del Mar, conscient que el futur és de les persones que ens vénen darrere, i que  la manera en qué s'ha d'exposar «la custódia de la Terra» és usant un  llenguatge planer i comprensible. I és per tot aixó que aquest és un llibre que hauria d'estar a les motxilles (o els iPads) de tots els estudiants de tots els nivells i de totes les disciplines, i també a les tauletes de nit de totes aquelles persones que creiem -erróniament- que ja no ens cal estudiar més. Maria Crehuet